ARAMEU

L’arameu és una llengua semítica parlada per comunitats reduïdes a Iran, Iraq, Síria, Israel, Palestina, Líbia i Turquia. Atès que en arameu es van escriure parts de textos sagrats com ara el Talmud o la Bíblia, moltes paraules de l’arameu s’han transmès a partir d’altres llengües. Federico Corriente inclou aquestes en l’inventari de termes arameus: amén, garbell, barrabàs, tabac, camell, magdalena, mesquí, etc.

La derivació i la composició són el mitjà a què recorren amplament les llengües quan tenen necessitat de trobar denominacions per a les coses noves; però, quan una llengua viu supeditada a una altra, en lloc de recórrer a la derivació i a la composició, prefereix prendre fets els noms que aquelles coses han rebut en la llengua dominant. Pompeu Fabra

Sabies que la paraula “fariseu” ve de l’arameu?