TÀTAR

El tàrtar o tàtar és una llengua del grup túrquic parlada a Rússia per uns 6 milions de persones. Pertanyen al mateix grup que el tàrtar el baixkir, el karaim, el kukyk i el tàtar de Crimea, entre d’altres. El grup de llengües túrquiques s’ha intentat relacionar amb altres grups lingüístics i sovint se l’inclou en el grup altaic o en d’altres més grans com ara l’euroasiàtic de Greenberg. Un dels precursors d’aquesta hipòtesi va ser el filòleg alemany Phillip Johann von Strahlenberg, i també el comparatista Rasmus Rask, el qual va anomenar el grup de llengües tàrtares “escita”, i va proposar un grup amb les llengües parlades a Groenlàndia, Amèrica del Nord, el nord de l’Àsia, el Caucas i Europa, a més de l’èuscar. Aquest grup inclouria, doncs, els grups mongol, manxú-tungús, turquès, ugrofinès (o uràlic), esquimal, i caucàsic.

Näqi Isänbät o Naki Isanbet (1899.1992) va ser un escriptor tàrtar que va recollir la tradició oral dels tàrtars i la va fer la base de la seva pròpia obra, la qual té una part de literatura infantil i una altra part de cançons populars, a més de les obres de teatre i de la seva feina com a enciclopedista i compilador de proverbis tàrtars. Entre les seves obres de teatre més conegudes hi ha Musa Cälil o Zifa.

Sabies que Kazan és un topònim d’origen tàrtar que significa “caldera” i es refereix al fort corrent del riu Kazanka?