[[post8]]

Guia per a l\'ús no sexista del llenguatge a la UAB

INTRODUCCIÓ

El català i el castellà són llengües de gènere, és a dir que els substantius (i els adjectius, els articles, els pronoms) en català i castellà varien segons el gènere, que pot ser masculí o femení (els dos únics gèneres que aquestes llengües han conservat del llatí, que també tenia neutre). Aquesta característica bàsica de les llengües romàniques no la comparteixen totes les llengües del món. L’anglès, per exemple, no té flexió de gènere.

Des d’un punt de vista lingüístic, no hem de confondre el gènere amb el sexe. El gènere és una categoria gramatical que fa referència a les paraules (pebre és una paraula de gènere masculí en català, en canvi pimienta és una paraula de gènere femení en castellà) i el sexe fa referència als éssers vius que es poden classificar en mascles o femelles segons el seu conjunt de trets bioquímics, fisiològics i orgànics. Recollim aquí les dues definicions del DIEC:

sexe m Conjunt de les peculiaritats bioquímiques, fisiològiques i orgàniques que divideixen els individus d’una espècie en mascles i femelles i fan possible entre ells, mitjançant els adequats processos de conjugació o fecundació, una periòdica modificació de la informació genètica.

gènere m Categoria gramatical que en algunes llengües dóna lloc a la distribució dels substantius en classes nominals, en funció d’un cert nombre de propietats formals que es manifesten per mitjà d’afixos flexius, de la concordança amb l’adjectiu o de la referència pronominal.

En català i en castellà, la forma gramatical genèrica (no marcada) és la masculina. És per aquest motiu que, en una gran quantitat de textos, per a fer referència a persones i col•lectius de persones s’utilitzen les formes corresponents al masculí amb pretès valor genèric. En alguns d’aquests textos s’hi explicita, mitjançant una nota o una declaració general, la voluntat de no-discriminació per sexe. No obstant això, el resultat és l’absència de les dones en el discurs.

Afortunadament, en molts casos la mateixa llengua ens forneix eines per resoldre aquesta absència. Es tracta doncs de trobar estratègies lingüístiques per evitar l’ús del masculí com a genèric sempre que sigui possible i reflectir la presència de les dones en els textos que redactem.

Tot això s’ha de combinar amb un principi fonamental de la llengua: l’economia del llenguatge; hem d’aprofitar les possibilitats que ens proporciona la gramàtica, que és flexible i s’adapta a l’evolució de la societat i a les necessitats comunicatives, sense allunyar gaire la redacció dels textos del llenguatge comú formal, és a dir, amb mesura i amb sentit comú, sense violentar la llengua ni caure en expressions forçades o artificioses.

En definitiva, caldrà trobar les estratègies més idònies per a cada cas concret. Diversos factors poden afectar l’aplicació d’aquestes estratègies: 1. La llargada del text: es tendeixen a aplicar amb més rigor en els textos llargs que no pas en els textos curts (on es pot admetre més fàcilment l’ús de les formes dobles, per exemple).

2. El tipus de document: no és el mateix escriure un imprès que escriure un document argumentatiu, per exemple.

3. La coherència interna: qualsevol text ha de presentar una coherència interna de les solucions pel que fa a aquesta qüestió.

4. L’autoria del text: el fet que un text sigui considerat institucional (emès per la mateixa Universitat Autònoma de Barcelona) fa que s’hagi de parar més atenció a aquesta qüestió que no pas si el text és un producte individual (el material docent que pertanyi a un professor o una professora en concret, per exemple).

A la Universitat Autònoma de Barcelona es produeixen una gran quantitat de documents de tipus ben divers (des de formularis de matrícula fins a articles científics i documents audiovisuals). Per abordar d’una manera pràctica la qüestió del gènere en el llenguatge, cal d’entrada detectar en quins documents és més rellevant actuar (autoria de la UAB, gran difusió, etc.), en quins documents apareix més sovint aquesta problemàtica (documents de tipus obert —és a dir, de destinatari múltiple o indeterminat—, com ara cartes, circulars, formularis i impresos de tota mena) i quin és el grau de dificultat per trobar una solució i aplicar-la (en determinats tipus de textos, serà més fàcil utilitzar les mateixes estratègies, per exemple en formularis, circulars, etc., però en d’altres, caldrà trobar noves solucions per a cada nou document). La taula de l’annex recull els resultats d’aquesta primera anàlisi en l’àmbit de la UAB.

Passem, doncs, a exposar un seguit de recursos per evitar la discriminació sexista en el llenguatge. Les solucions que proposarem només són solucions possibles que han de ser estudiades per a cada cas i que no s’han d’aplicar mecànicament. Cal procurar que en resulti un llenguatge natural i sempre tenir en compte el context perquè no totes les solucions són adequades a tot arreu. |

Autor: Francesc Galera
Tornar al forum

Comentaris (0)

Envia un comentari

Nom i cognoms
   
Institució o lloc de treball
   
Marca la casella si ets estudiant
   
Adreça electrònica
   
Comentari
   

post8.txt · Darrera modificació: 14/03/2010 08:54 (external edit)
www.chimeric.de Creative Commons License Valid CSS Driven by DokuWiki do yourself a favour and use a real browser - get firefox!! Recent changes RSS feed Valid XHTML 1.0