Aquesta és una revisió antiga del document
Taula de continguts
Marroc
Nom oficial
المملكة المغربية (Al-Mamlaka al-Magribīya, Regne del Marroc)
Llengua oficial
àrab
Capital
Rabat
Altres ciutats importants
Casablanca, a la costa atlàntica. És la capital econòmica del país.
Fes, un dels centres culturals més emblemàtics.
Tànger, antic protectorat internacional. La porta principal cap a Europa.
Marràqueix, al peu de l’Atles. Declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Una de les ciutats més turístiques del país. Està enclavada en zona lingüística amaziga.
Llengües
amazic o berber. El nom «berber» té origen despectiu (imita el barboteig, com «barbar»), però actualment no té necessàriament aquest valor
àrab. L'àrab clàssic és la base de l'estàndard, usat a l'escola, mitjans de comunicació i altres registres formals. Tanmateix, la forma habitual oral és l'anomenat àrab marroquí, considerablement diferent.
tarifit o rífia. Sovint considerat la mateixa llengua que l'amazic, per bé que presenta diferències.
Diccionari de cortesia
Àrab estàndard
Benvingut: أهلا و سهلا (ahla wa sahla)
Hola: السلام عليكم (assalam aleikum)
Com estàs?: كيف حالك؟ (kaifa halok)
Gràcies: شُكْران (shukrān)
Com et dius?: ما اسمك؟ (má ismuk?)
Noms marroquins més freqüents
Noms d’home
- Mohamed
- Ahmed
- Said
- Rachid
- Mustapha
- Youssef
- Hassan
- Abdeslam
- Alí
- Omar
Noms de dona
- Fàtima
- Khadija
- Aicha
- Malika
- Naima
- Rachida
- Nàdia/Nadia
- Karima
- Samira
- Saida
Paraules en català manllevades de
àrab
afalagar: de l’àrab halaq: allisar, tractar bondadosament
albercoc: de l’árab
albergínia: de l’àrab
alcalde: de l’àrab
agutzil: de l’àrab
alcohol: de l’àrab
alfàbrega: de l’àrab
alfil: de l’àrab al-fil ‘elefant
àlgebra: de l’àrab ‘reduir (a través del llatí)
alicates: de l’àrab ‘tenalla’
barnús: de l’àrab
barri: de l’àrab
catifa: de l’àrab
escabetx: de l’àrab
garbí: de l’àrab
garrafa: de l’àrab
gatzara: de l’àrab
maluc: de l’àrab
massapà: de l’àrab
matalàs: de l’àrab
nuca: de l’àrab
rabadà: de l’àrab ‘el dels moltons’
racó: de l’àrab
rambla: de l’àrab
ratxa: de l’àrab
raval: de l’àrab
safareig: de l’àrab
safata: de l’àrab
sèquia: de l’àrab
síndria: de l’àrab
soda: de l’àrab al llatí medieval a l’italià a l’anglès i al català i altres llengües
sofà: de l’àrab (a través del turc)
sorbet: de l’àrab al turc a l’italià al francès al castellà al català
tarifa: de l’àrab
tarima: de l’àrab
tecla: de l’àrab
xarop: de l’àrab
xifra: de l’àrab
amazic
atzagaiada: de l’amazig
enxaneta: de l’amazig
Altres informacions
Sovint es considera que totes les varietats lingüístiques parlades al Marroc supervivents de la colonització àrab són una mateixa llengua, amazic. Tanmateix, les denominacions regionals per a les diferents varietats són molt vives. Així, al Rif la denominació més comuna és la de rífia, rifeny o tarifit, que alguns parlants, especialment els més interessats per les qüestions lingüístiques, poden alternar amb el nom d'amazic. El mateix passaria amb la zona més al sud, a l'Atlas, on a més d'amazic o tamazic, també s'anomena per exemple shilha o berber.