FINÈS

El finès és una llengua uraliana oficial a Finlàndia i la regió de Karèlia. Es parla també a Suècia, Noruega i Estònia, entre altres. El finès té 15 casos; “algú”, per exemple, es declina: joku (nominatiu), jonkun (genitiu), jonakuna (essiu), joksikin (translatiu), jotakuta (partitiu), jossakussa (inessiu), jostakusta (elatiu), johonkuhun (il•latiu), jollakulla (adessiu), jollekulle (al•latiu), joltakulta (ablatiu). Els pronoms es declinen en 11 casos, les formes en nominatiu són: minä, “jo”; sinä, “tu”; hän, “ell”; me, “nosaltres”; te, “vosaltres”; he, “ells”. Hi ha una única conjugació verbal i el sentit positiu té una versió negativa que es marca en els pronoms. Així: sanon, “jo dic”; en sano “jo no dic”; sanoo, “ell diu”; ei sano, “ell no diu”.

Aleksis Kivi (1834-1872), considerat el creador del llenguatge literari finès, va ser dramaturg, novel•lista i poeta. La seva primera obra teatral, Kullervo, es basà en les llegendes del Kalevala, poema èpic que havia compilat el seu professor Elias Lönnrot. S’atribueix a la influència d’aquest professor que Kivi escrivís en finès malgrat haver après el suec, que en aquell moment era la llengua de l’elit a Finlàndia. Va escriure també l’obra Lea (1869), basada en la Bíblia, i Seitsemän veljestä (Els set germans, 1870), obra en què descriu la vida de set germans als boscos de Finlàndia fins que cadascun va abandonant la vida aventurera i acaba fent una vida convencional. Malgrat que aquesta és la seva obra més coneguda, va ser blasmada per la crítica a causa del realisme en la descripció de la vida rural.

Sabies que suomi, el terme amb què s’autodesignen els finesos, és d’origen suec i significa “massa, plebs”?